ACGIL - Associació Cristiana de Gais i Lesbianes

L’ACGIL és un espai de trobada i de llibertat per a tots els cristians gais i les cristianes lesbianes que volen compartir les seves vivències, viure naturalment la seva fe i la seva homosexualitat, i així realitzar un creixement personal.
Subscriu-te a les notícies
Home > Notícies > Detall notícia

Detall notícia

« tornar a notícies

Cerimònies cristianes de benedicció

Cerimònies cristianes de benedicció per a relacions homosexuals als Països Baixos: el punt de vista d’un pastor gai. Per FRANS BOSSINK (De l’Associació de Pastors/Sacerdots Catòlics Homosexuals dels Països Baixos

11/04/2007 - ÍNDEX:

1) Rerafons
2) Algunes consideracions essencials
3) Per concretar
3a) Tipus de cerimònies de benedicció i la seva preparació
3b) Elements d’una cerimònia de benedicció en una església
3c) Àpat d’amistat

Finalment





Amics i amigues!

Sóc en Frans Bossink i primer de tot m’agradaria dir que estic molt content de poder estar aquí entre vosaltres. M’heu demanat que parli sobre les benediccions cristianes per a les relacions del mateix sexe i l’experiència que en tenim als Països Baixos. En parlaré des del meu propi rerafons, és clar.

Sóc teòleg, laic, home, holandès, gai i catòlic, però faré tot el possible per parlar d’una forma “inclusiva”. Treballo com a treballador pastoral en un hospital i sóc membre de l’Associació de Pastors/Sacerdots Catòlics Homosexuals dels Països Baixos (Dutch Association of Gay Catholic Pastors).

1) Rerafons
Crec que aquesta associació és un grup força especial. Va començar fa 26 anys i fins ara tenim uns 80 membres. Només som homes i gairebé tots estem o hem estat actius a l’Església Catòlica Romana, en treball parroquial o com a ministres en hospitals, l’exèrcit o la presó. No tots els nostres membres són capellans: una tercera part aproximadament són teòlegs laics i fan una feina coneguda com a “treballador pastoral”, com és el meu cas; una altra tercera part són capellans de diòcesi; i la resta són membres d’un ordre religiós. Així doncs som un grup ben barrejat de teòlegs catòlics.

Potser hauria de parlar-vos sobre aquest fenomen holandès dels “treballadors pastorals” laics. Com a treballador pastoral en un hospital la meva feina consisteix en visitar els malalts, escoltar-los i de vegades pregar amb ells per intentar de consolar-los, i fer una mica de treball “terapèutic” (si així se’n pot dir). No m’és permès d’administrar-los els sagraments, però sí que se’m permet de dirigir una missa de Diumenge al matí, predicant un sermó i compartint la comunió. Els treballadors pastorals poden ser tant homes com dones, casats o no. La majoria dels treballadors pastorals són reconeguts pels bisbes, però avui dia aquests mateixos estan intentant de restringir les nostres competències perquè creuen que la diferència entre els treballadors pastorals ordenats i els no ordenats no queda clara. Jo crec que tenen raó, però a diferència dels bisbes, molts de nosaltres no ens penedim d’aquest desenvolupament. Suposo doncs que podeu entendre que això causa molta tensió dintre de l’Església Catòlica dels Països Baixos. Haig de confessar que jo no em sento afectat donat que a la majoria dels hospitals no els importa el què els bisbes diguin. Però potser podeu sentir que tota la discussió sobre el matrimoni gai i d’altres qüestions familiars també perjudica aquesta part de l’ordre eclesiàstic.

Però tornem a l’Associació de Pastors Homosexuals. La millor manera de explicar-vos més sobre el nostre grup és de presentar-vos aquesta roba que està aquí penjada. Aquesta roba és una declaració, és el què en diem una “roba de fe”, feta especialment per una manifestació dels grups catòlics progressistes al 1987. Quant de temps! Fins i tot podríem dir que és antigaJ. I quan hi donem un cop d’ull, què hi veiem...?

El què hi veiem és aquesta icona de l’amistat: Crist que abraça el seu deixeble (un monge egipci) i paral·lelament veiem un sacerdot (un capellà, algú que exerceix funcions sacerdotals: predicar l’evangeli, consolar els malalts, compartir la comunió) que és abraçat per un home; el seu promès, el seu amant, la seva parella. Crec que la declaració és força clara: és una afirmació positiva de la relació d’amor entre un sacerdot i un altre home. Com bé podeu imaginar aquesta roba va causar molta discussió, però és el que volíem. És clar que els bisbes no es van sorprendre. Van pensar que era una llàstima que desafiéssim el celibat dels sacerdots especialment pel fet de retratar aquest home nu. Molts dels dirigents de l’església tanquen els ulls davant la sexualitat i quan ho fan corren el risc de caure en una rasa, com veiem al cantó de la roba. Però havíem fet la nostra declaració: volem que l’església sigui un lloc d’hospitalitat per idees noves i crítica lleial; volem una església que faci lloc per a tots aquells qui volen seguir Jesús, incloent-hi els qui consideren que ser gai o lesbiana no és una cosa dolenta i que creuen que pot ésser una benedicció per a si mateixos i per als altres.

Benedicció, la paraula clau d’aquest vespre. Què és una benedicció? I què volem per ser beneïts? I per què? Podem estar-nos-en sense? No, no podem viure sense benedicció. Potser podem viure sense una cerimònia de benedicció, però no podem viure sense la afirmació interior de saber que estem bé tal i com som i de que som cridats a viure de la manera que som i no a negar-nos a nosaltres mateixos! La benedicció és afirmació i vocació, sense ella la nostra vida no té direcció. Bé, és possible que tots haguem passat períodes en els que buscàvem la direcció de la nostra pròpia vida. Trobar-la, o com a mínim descobrir-ne bocins, és una benedicció: finalment em descobreixo a mi mateix i la meva raó de viure.

Som “cridats a la benedicció”. Nosaltres, els éssers humans, som “cridats a la benedicció”, sense importar la nostra orientació sexual. Això vol dir que som cridats a orientar les nostres vides cap a la seva Font, el nostre Creador que ens ha beneït en fer-nos tots diferents i que ens crida, a tots i cadascun, a ser una benedicció per a nosaltres mateixos i per als altres amb la nostra vida.

L’ associació de treball de sacerdots/pastors homosexuals dels Països Baixos va elaborar aquest tema a la seva primera carta pastoral amb el nom de “Cridats a la benedicció” (1989). Volíem posar-li veu al desig de ser vistos amb bons ulls que tenien molts catòlics gais i lesbianes i de que prenguessin la seva experiència seriosament. Aparentment els bisbes no van poder mirar-nos amb bons ulls perquè, d’acord amb l’opinió del Vaticà, consideren que el desig homosexual és un “desordre objectiu” – tots sabem això – i criden totes les persones homosexuals a portar una vida de celibat. Les relacions homosexuals es consideren incompatibles amb l’ordre natural de la creació, del qual en forma part el matrimoni entre home i dona. Ho vam tornar a escoltar el passat Juliol a València quan el Papa va assistir a la conferència sobre la família. Però no voldria discutir aquest tema ara.

La nostra crítica era i és que aquest raonament de “l’ordre natural” desqualifica el valor de l’experiència humana i és exactament aquesta experiència, la nostra experiència com a dones lesbianes i homes gais, la que ens diu que pot ésser una cosa molt bona que un home estimi un altre home o una dona estimi una altra dona. És clar que els gais i les lesbianes no som sants (o com a mínim no sempre J); coneixem les nostres limitacions, la realitat d’enganyar i la humiliació. Però aquestes coses passen en tot tipus de relacions, tant heterosexuals com homosexuals. No condemnem la heterosexualitat pel gran nombre de violacions, o si? I parlant d’una altra objecció romana: és que les relacions homosexuals no poden ésser fructíferes de moltes maneres?

Aquí tenim dos punts per començar la nostra carta pastoral. Un és l’experiència dels homosexuals de que és bo ser gai o lesbiana. L’altre punt és que hauríem de deixar-nos guiar per les dues històries principals de la Bíblia: la història sobre l’alliberament del poble d’Israel de l’esclavitud a Egipte i la història de com Jesús va vèncer les urpes de la mort. Aquests punts d’inici poden obrir un camí per trobar la nostra vertadera essència i la nostra vocació personal. No poden produir una teologia objectiva, com la que invoquen a Roma. Doncs que així sigui.

“Cridats a la benedicció” també vol dir que som cridats a ésser de benedicció per l’Església. Potser amb un carisma especial o una intuïció especial que posseeixen moltes persones homosexuals.

Per exemple el fet d’estar reprimits i ser alliberats pot fer que siguem més sensibles amb aquelles persones que viuen una situació similar, fent-nos més solidaris. Pot ser un estímul per fer lloc dins l’Església per aquelles persones que tenen un estil de vida no tradicional inspirant-nos en la carta de Sant Pau als Gàlates (3:27-28) que diu que per aquells que han estat batejats en Crist “ja no hi ha jueu ni grec, esclau ni lliure, home ni dona: tots sou un de sol en Jesucrist.” I no vindria a ser el mateix si afegíssim: “en Crist no hi ha heterosexual ni homosexual”?

A més, el fet de ser gai o lesbiana també pot produir una sensibilitat cap a noves maneres d’enfocar el Misteri religiós. Per exemple des de la nostra experiència amb la importància dels cercles d’amistat, des del nostre desig de viure amb la parella, podem entendre el tema de Déu com un amic: Déu diu que Abraham i Moisès són els seus amics, Jesús parla dels deixebles com a amics seus, igual que al dibuix de la roba de fe! El tema de l’amistat amb Déu ens el fa veure com a un company, això ens pot protegir de la autocomplaença i ens pot ajudar a acceptar-nos a nosaltres mateixos en moments en que no estiguem en pau interior.

M’agradaria citar una oració com a exemple:

“Buscant i salvant Déu,
l’amor incondicional del qual pot satisfer el nostre desig,
en la Teva misericòrdia Tu et fas amic dels qui vaguen en soledat i vergonya,
els oprimits per la diferència,
els qui no coneixen el valor del seu do únic i sagrat.
Pel teu Esperit Sant despertes en ells la dignitat d’ésser humà
i la responsabilitat de l’amor encarnat, perfeccionat per Jesucrist,
qui ens va estimar i es va donar per nosaltres,
ensenyant-nos el camí a la intimitat amb Tu i els uns amb els altres.

T’oferim lloança i gratitud a Tu, el nostre Creador, Redemptor i qui ens dóna la vida,
perquè el Teu amor perdura per sempre. Amen.”

Extret de: “La Celebració de un Pacte”, Església Episcopal Canadenca (“The Celebration of a Covenant”, Canadian Episcopal Church)

Jo mateix vaig entrar a formar part del Grup de pastors homosexuals després d’acabar els meus estudis de teologia. Vaig estudiar a la universitat, no al seminari, per tant no m’estava preparant per ésser sacerdot. D’alguna manera sempre havia sentit que ser gai i ser catòlic no eren dues coses contradictòries. Jesús sempre era allà per als qui no tenien nom, oi? Aquells eren els dies de la teologia de l’alliberament i aquest concepte va ser aplicat a la teologia gai. A la universitat teníem un grup d’estudi sobre teologia gai que vam encomanar a San Sebastià J. Aquest grup va ser molt important per a la meva pròpia emancipació i em va ajudar a ser gai obertament.

La transició d’aquest grup d’estudi al grup de pastors homosexuals va ser natural. També va ser necessari per a mi, perquè era quan començava a treballar a l’Església. La meva primera feina va ser com a “treballador pastoral” a una parròquia d’Amsterdam. Vaig sentir que havia de tornar a “sortir de l’armari”. A la universitat havia estat gai obertament, però podia ser-ho també a la parròquia? Mentrestant havia trobat el meu company i tot just començàvem a viure junts i no el volia tenir amagat de la meva feina. Però també sentia por perquè havia hagut d’amagar aquest fet al bisbe. No estava en pau amb mi mateix. Els Diumenges predicava uns sermons preciosos sobre com Déu ens convidava a ser totalment humans i a respectar i estimar els uns als altres, però alhora estava amagant una cosa molt important. El grup de pastors homosexuals era un lloc on parlar sobre aquestes temes, per compartir maneres de suportar-ho, per compartir amistat, per relativitzar les coses i per enfortir-nos creant un espai on poguessis escoltar el teu cor i desenvolupar una actitud més humanitzada.

Llavors vaig descobrir que aquesta por que jo sentia només era justificable en part perquè resultava que a la parròquia hi havia gent que portava una vida no marital, alguns divorciats, altres gais o lesbianes, i molta gent vivia sota el lema de: “viu i deixa viure.” Això em va ajudar a ser obert amb algunes persones i amb els meus companys de la parròquia que em van recolzar. Així doncs vaig tenir molta sort, fins i tot podria dir que vaig ésser “beneït” per estar envoltat de molta gent tolerant. Quan vaig deixar la parròquia després de cinc anys per dedicar-me a treballar en els hospitals el consell de l’Església em va fer un regal molt subtil. Em van donar un dibuix, no el de la roba de fe, però molt semblant. Era un dibuix modern de Pere i Pau, dos homes abraçant-se mútuament, que semblava que estaven ballant. Va ser un reconeixement que em va commoure profundament i que em va fer adonar-me de la benedicció en la que no havia cregut però sota la qual havia estat treballant tots aquests anys.
---------------------------

2) Algunes consideracions essencials
Un es pot sentir beneït en moltes maneres. Aquest vespre ens centrarem en la benedicció de la amistat, la benedicció de relacions gais i lesbianes. Us he explicat una mica del meu rerafons. Ara faré algunes consideracions essencials sobre la benedicció cristiana de parelles homosexuals. Després intentaré de centrar-me en possibilitats més concretes d’aquestes cerimònies de benedicció.

Dotze anys després de la primera carta pastoral, que la Associació de Pastors/Sacerdots Catòlics Homosexuals dels Països Baixos (Dutch Association of Gay Catholic Pastors) va publicar sota el nom de “Cridats a la benedicció” vam escriure una altra carta pel que fa a la celebració de la amistat amb el nom de “Preparats per beneir”. En llegiré la part central perquè entengueu l’essència d’aquesta idea. Sorprenentment, tot i que després entendreu per què, comença citant una carta recent dels bisbes holandesos sobre el matrimoni. Diu així:

“La sensació d’enamorar-se, de l’amor, de la amistat, de la fidelitat; la sensació de que algú t’estima per motius que no pots entendre; la sensació de que algú, encara que no ho creguis, et troba atractiu; la sensació de que algú desitja compartir la vida amb tu a pesar de les teves debilitats – aquests són els moments en que descobrim que no tenim la darrera paraula”. Això van declarar els bisbes holandesos a la seva carta pastoral sobre el matrimoni (1994).

Aquesta sensació, que els nostres bisbes descriuen tant bé, és experimentada tant per heterosexuals com per homosexuals. Les parelles homosexuals poden experimentar el fet que han estat lliurats l’un a l’altre en una vertadera amistat, tendresa i amor que expressen amb intimitat i passió. Aquest tipus de relació està basada en el sentiment mutu de que l’altra persona et porta a la teva essència.

Basant-se en aquestes experiències fonamentals les parelles homosexuals demanen l’Església que confirmi la seva amistat amb una celebració. Quan ho fan, això ha estat precedit per un llarg procés de fe. En els aspectes mundans de la vida diària i a la part física de la seva relació s’entén la presència d’Algú (amb A majúscula!) que es preocupa per ells. En la seva tendresa i el seu amor experimenten la presència constant i lleial de l’Altre. En la seva intimitat, la divinitat es fa transparent. La definitiva humanitat amorosa i l’amistat de Jesucrist és expressada en la seva actitud cap a la vida. Una fe com aquesta és raó suficient per demanar la benedicció.

Dues persones desitgen romandre unides per sempre. La proclamació pública d’aquest desig no és fa així com així. Es necessita molt de valor per demanar Déu, la comunitat i l’un a l’altre la benedicció, i és encara més difícil en el cas de dos homes o dues dones. Han de rendir comptes per totes bandes. La parella es promet fidelitat mútua davant totes aquelles persones que són importants per a ells. Els que estan presents han de donar el seu consentiment. D’aquesta manera desitgen confirmar la seva relació davant la comunitat de creients.

La celebració és un moment en el camí de les seves vides. Agraïdament recorden el primer cop que es van conèixer, quan es van enamorar, el fet d’estar fets l’un per l’altre. Miren enrera al llarg del camí de les seves vides i descobreixen que han estat lleials l’un a l’altre en el bo i en l'inconvenient. Es senten enfortits per aquest fet. La parella i la comunitat veuen la benedicció d’aquesta amistat com el poder creatiu de Déu, com una font de gràcia. Fan això sobre la base de la seva fe que és el Déu Vivent qui perpetuarà aquesta elecció i els acompanyarà en el seu camí.

En tot això es fa patent una dimensió sacramental perquè la benedicció és un senyal de l’amor de Déu per la humanitat i del nostre amor per Déu. Amb això també se n’adonen de que la benedicció de la seva amistat no és un punt concloent si no el començament d’un nou espai. Confiadament es prometen fidelitat mútua. Aquesta promesa de fidelitat és un reflex del pacte entre Déu i la humanitat. La professió mútua d’amistat és una variació del significat del Tetragrammaton, el nom de Déu: ‘Hi seré per vosaltres.’”

Fins aquí la part central de la nostra carta sobre la benedicció de relacions homosexuals. Haig de dir que quan llegeixo aquestes paraules em torno a quedar impressionat, però també sento que són paraules molt grans, potser massa i tot. Fe, fidelitat, en el bo i en l’inconvenient, l’amor de Déu reflectit en el nostre amor humà. És clar que encara restem humans. Aquestes grans paraules formen part de la vocació. De tant en quant són certes. Sovint estan davant nostre, ensenyant-nos el camí a seguir, desafiant-nos, cridant-nos a ésser una benedicció per nosaltres mateixos i per als altres.

Dues persones, dos homes, dues dones que experimenten el fet d’haver-se lliurat l’un a l’altre. La benedicció comença amb aquesta experiència de la vida real. L’amor, la amistat, la tendresa hi són presents; i encara que sabem que a llarg termini necessiten ser sostinguts, al principi hi són com un regal. No els organitzem, els rebem. Es pot dir que l’amor, la amistat i la tendresa venen del “Més Enllà”. En termes religiosos diríem que són una gràcia i ens omplen d’agraïment. L’agraïment és el primer que s’expressa en una cerimònia cristiana de benedicció. Com en aquest exemple d’una pregaria:

“Plens de goig hem entrat a la teva casa, oh Senyor.
Perquè allà on la gent s’estima, T’hi podem trobar.
Considera aquestes dues persones, considera el seu amor,
que és la imatge del Teu amor.
Fes-los un,
pren possessió d’ells, dia a dia,
a fi que – fins i tot anys després d’aquest dia – reconeguem:
magnífic és el Teu cor i bona la Teva mà
que ha unit N i N,
en Crist, el nostre Senyor. Amen.”

Llibre Litúrgic de l’Església Protestant (Liturgy Book of the Protestant Church), Part II, 2004. p.837.5

La vida mateixa parla de Déu. La tradició cristiana ho ha reconegut des del principi. Amb la nostra intuïció religiosa reconeixem el que és realment bo en les nostres vides, perquè ho experimentem fonamentalment com una cosa que ve del Més Enllà, com un regal. Té un valor sacramental, perquè a través d’aquestes bones experiències terrenals l’amor de Déu es manifesta, i aquestes experiències poden incloure tots els aspectes de la nostra humanitat.

Penseu en l’enamorament. Una espurna salta entre dues persones. Tant fa si es tracta d’un home i una dona, dues dones o dos homes, ambdós desitgen conèixer-se l’un a l’altre. Comença un procés de descobriment. L’amor, l’erotisme i la sexualitat hi tenen un paper molt important; la tendresa, la necessitat de protegir-se, estar junts sovint, tot això és essencial per l’exploració i el descobriment mutu.

Les persones són cos i ànima. Per dir-ho d’una altra manera: l’home és un ‘cos espiritual’, “l’esperit fet carn”. Per tant l’home té la necessitat d’expressar els seus sentiments d’una forma física. El fet que siguem capaços de tocar i abraçar, que ens puguem “fer l’amor” els uns als altres, és un regal magnífic! En el passat, la luxúria carnal era considerada per alguns creients i teòlegs com un resultat del pecat original. Però no seria més alliberador agrair el Creador pel regal dels sentiments profunds que poden ésser experimentats tant intensament en una relació d’amor?!

És clar que no sempre es pot sentir aquesta profunditat relacional en la pràctica sexual. No sempre busquem aquesta profunditat quan fem sexe i això es pot aplicar a tot tipus de relacions sexuals, ja siguin heterosexuals o homosexuals. De totes maneres, la intensitat de la relació s’aprofundirà amb el goig de la satisfacció física. Els creients experimentaran Déu quan experimentin l’acostament mutu, tant físic com espiritual. Escolteu els següents exemples de pregàries:

“Et donem les gràcies i Et lloem, Déu misericordiós,
pel teu amor ferm i les teves meravelloses obres en el nostre si:
el goig de la teva creació,
la bellesa del món,
el misteri de les nostres vides
i els miracles de l’amor humà.
Et donem les gràcies per N i N,
en els quals hi has creat el desig d’intimitat i unitat,
els quals has alliberat de l’aïllament i la vergonya,
els quals has fet forts davant el prejudici i el temor
i els quals has envoltat d’una família d’amics i éssers estimats...”

Extret d’una cerimònia de benedicció a l’Antiga Església Catòlica Holandesa.

“Déu creador, font de la nostra vida,
et donem les gràcies pel regal de l’amor
i pel regal del cos.
Ens els has donat
per tal que gaudim l’un de l’altre
i els que ens envolten
en pau i llibertat. Amen”

Llibre Litúrgic de l’Església Protestant (Liturgy Book of the Protestant Church), Part II, 2004. p.809

Si ens basem en el bé evident que les persones es fan els uns als altres, diríem que és l’Esperit Sant qui treballa a través d’aquesta intuïció, Déu és allà on hi hagi caritat i amor: “Ubi caritas et amor, Deus ibi est.” També diríem que en la creixent acceptació social de parelles homosexuals podem veure un “senyal dels temps” en el que es pot discernir l’activitat de l’Esperit. Per tant diem que des d’un punt de vista cristià és legítim donar-li les gràcies a Déu per aquestes amistats dins la comunitat de creients, i pels amics interessats, que preguin per la benedicció de Déu.

Bé, sabem que això està essent discutit en els ensenyaments oficials de l’Església Catòlica Romana, basant-se en la llei natural. Ja ho he mencionat abans. L’Església Catòlica Romana reserva la sexualitat exclusivament al matrimoni, és a dir un home i una dona casats, i només reconeix celebracions litúrgiques per a aquest tipus de casaments. En una carta escrita pels bisbes dels Països Baixos, en contra de la llei holandesa que permet els matrimonis homosexuals, explícitament diuen als membres de l’Església que la celebració litúrgica d’una relació de per vida entre dos individus del mateix sexe no és possible a l’Església Catòlica Romana.

Com de diferents van ésser els esdeveniments a les Esglésies Protestants holandeses! Fa gairebé 20 anys – fins i tot abans que existís qualsevol legislació civil al registre oficial de parelles homosexuals – una de les esglésies Protestants més antiga del nostre país, la petita i liberal església de Remonstrant Brotherhood, va organitzar una discussió interna sobre el tema. Com a resultat el sínode de l’església va fer possible la benedicció de relacions homosexuals. Aquesta església va anar molt lluny. Simplement van abolir el matrimoni i en canvi van començar a parlar de “relacions de per vida”, considerant que totes havien d’ésser beneïdes, ja fossin de parelles heterosexuals o homosexuals. Us llegiré la introducció d’una de les benediccions, que va tenir lloc a la Remonstrant Brotherhood. Si escolteu atentament, notareu que aquestes paraules fan servir un llenguatge inclusiu i que poden ser pronunciades tant en un context heterosexual com homosexual.

“Heu vingut al nostre si
perquè us heu escollit l’un a l’altre
i perquè sabeu que heu estat escollits.....
Així es revela el poder de l’amor....
Heu vingut aquí per prometre les vostres vides l’un a l’altre
i a pregar que Déu us beneeixi.
Desitgeu compartir les vostres vides,
en amor i lleialtat,
en estreta llibertat,
tenint cura l’un per l’altre
fins i tot en moments de dolor i adversitat,
diferents però iguals, desconeguts però confiant.....
desitgeu prometre respecte i unitat......,
desitgeu ésser mencionats i coneguts conjuntament,
responsables dels qui us siguin encomanats......etcètera”.

Extret de “Waar liefde woont”, p.74

A la teologia Protestant el matrimoni no es considera un sacrament oficial. Això pot donar a la discussió una càrrega diferent, ja que no afecta directament la llei divina. De totes maneres, per molts membres de la gran Església Protestant als Països Baixos, el matrimoni és una institució divina. Per altra banda, aquesta és l’antiga església estatal la qual sempre seguia les ordres de l’estat a la societat. Quan el parlament holandès va signar el projecte de llei sobre el registre de les relacions de per vida el 1998, seguit pel matrimoni civil entre persones del mateix sexe el 2001, l’Església Protestant holandesa va pensar que havia d’integrar aquests nous fenòmens socials en el seu ordre.

Aquesta actitud seria un bon exemple per l’antiga església de l’estat a España ara que els homosexuals s’hi poden casar legalment, oi J?

La discussió a l’Església Protestant dels Països Baixos segueix reservant el casament per a parelles heterosexuals, però altres “relacions de per vida” hi són nomenades. La llei eclesiàstica deixa la decisió de si aquestes relacions poden ésser beneïdes oficialment a les mans de la comunitat local. Això implica que a moltes comunitats Protestants les relacions homosexuals seran beneïdes, però en d’altres comunitats no. Així queda reflectit al nou Llibre Litúrgic de l’Església Protestant (Liturgy Book of the Protestant Church), que conté – a més de moltes litúrgies de matrimoni – molts exemples d’elements litúrgics per a la benedicció d’altres relacions de per vida. La majoria d’aquests elements són molt semblants als d’un casament heterosexual però d’altres són una mica més específics per a la benedicció de parelles homosexuals. M’agradaria llegir-vos un text d’aquest Llibre Litúrgic, que trobo preciós, especialment perquè és inclusiu i afirmant i perquè integra perfectament l’experiència actual dins la tradició de l’església.

“L’església de Jesucrist professa que Déu crida la gent
a que s’uneixin a Ell en el Seu camí,
i que, en fer-ho, dóna a les seves vides satisfacció i direcció.

Déu va cridar Abraham i li va demanar
que deixés la seva estimada llar i anés a la terra promesa.
Va cridar Moisès i li va demanar que deixés el refugi del seu sogre.
Va cridar el seu propi Fill.
Amb aquesta crida Déu crea un poble, el qual lliurarà i guiarà cap a un nou futur.

Mai ha deixat que el seu poble camini sol!
Alguns són cridats a casar-se com a marit i muller,
com Sara, que se’n va anar a la ciutat de Ur
i qui va posar tota la seva confiança en el que havia escoltat del Senyor;
perquè era una sola carn amb Abraham.

Uns altres van ser cridats com a germans:

Aaron va ser posat al costat de Moisès,
Juan el Bautista va ser donat a Jesús.

De vegades les persones són cridades a anar juntes
fins i tot més íntimament que com a germans, però no com a marit i muller:

L’església ha conegut la història de Sergius i Bacchus,
dos soldats tan devots l’un a l’altre
que van esdevenir un sol alè
i van morir en un sol alè, fidels al Senyor.

Bé doncs, com ells, vosaltres heu vingut aquí,
cridats per Déu, per trobar el Seu futur conjuntament.
Així que busqueu la Seva voluntat en tot,
i estimuleu-vos l’un a l’altre a estimar Déu,
a estimar-vos mútuament,
a estimar el vostre proïsme.

Sigueu ferms en el que el Senyor us dóna,
una casa hospitalària per a vosaltres i el vostre proïsme.

Practiqueu l’art d’escoltar-vos atentament i a aquells qui us seran encomanats,
i estigueu sempre disposats a respondre de tot cor.

I allà on tinguem part de la culpa, en el dolor i l’adversitat,
podem romandre segurs de la paciència de Déu a través del seu Fill.”

Llibre Litúrgic de l’Església Protestant (Liturgy Book of the Protestant Church), Part II, 2004. p.842

Això sona molt bé i molt atractiu, però quantes parelles demanen una benedicció dins una comunitat de creients, ja sigui en un servei oficial o en privat? Haig de confessar que no ho sé. Als Països Baixos els casaments encara són força populars, però la gran majoria de parelles heterosexuals han viscut junts abans de casar-se; la raó per la qual decideixen celebrar una casament formal és normalment pel fet que volen tenir fills i començar una família. Malgrat que els holandesos no siguin molt religiosos i de que la meitat de la població digui que no practica cap religió concreta, la majoria de casaments civils van seguits d’una cerimònia a l’església.

Què hi ha de les parelles gais i lesbianes? Quantes ganes tenen de casar-se? L’any 2001, quan el parlament holandès va permetre el matrimoni homosexual, hi va haver 2400 parelles que van anar a l’ajuntament per casar-se. Tres anys més tard aquest nombre es va reduir a la meitat, i des d’aleshores s’ha mantingut estable. El nombre elevat dels primers anys es pot explicar pel fet que hi havia moltes parelles que havien estat esperant aquesta oportunitat. Ara la situació ja s’ha normalitzat: els que volien, s’han casat; altres parelles han solucionat els seus assumptes d’una altra manera (pel registre civil o al notari); els qui es casen avui dia son parelles relativament noves. De totes maneres podem veure que de mitjana hi ha molts menys casaments homosexuals que no pas heterosexuals. Una explicació podria ser que no hi ha tantes parelles homosexuals que tinguin o vulguin tenir fills, que és la raó per la qual es casen la majoria de parelles heterosexuals. El percentatge de divorcis sembla ser el mateix, però.

Què hi ha de les ganes de rebre una benedicció? Bé, la majoria de gais i lesbianes han deixat les seves esglésies perquè no s’hi sentien benvinguts. Alguns demanen una cerimònia de benedicció, però la majoria se les arregla sense ella, alguns penedint-se, d’altres contents de no formar part d’una institució en la que no s’hi senten lliures, i alguns s’organitzaran algun ritual, utilitzant la seva pròpia intuïció i creativitat. Tot i que moltes persones no es senten còmodes en una església tradicional la majoria diuen que creuen en “alguna cosa”. I encara que no siguin creients en Déu reconeixeran que l’amor és un regal que ve d’algun altre lloc i que ells “no tenen la primera o darrera paraula”.
---------------------------

3) Per concretar

3a) Tipus de cerimònies de benedicció i la seva preparació

He recollit uns quants exemples de cerimònies de benedicció. Totes elles han estat celebrades en esglésies Protestants o Anglicanes, o al marge de l’Església Catòlica Romana, per exemple en una parròquia d’estudiants, o en una antiga Església Catòlica de la qual el bisbe ja no se’n fa càrrec, o en els serveis d’un grup com Dignity. Conec un cura Catòlic que va discutir aquest tema amb la seva junta eclesiàstica –la qual el va recolzar– i ha beneït obertament dues parelles gais, i finalment sempre hi ha cerimònies privades.

Diversos membres de la Associació Holandesa de Pastors Catòlics Homosexuals estan involucrats en aquestes benediccions: alguns com a part de la parella, altres com a ministres. Però haig de confessar que – degut a la polarització sobre aquest tema a la nostra Església – la majoria dels nostres membres van amb “peus de plom”. Les nostre opinions són variades. El membre que és capellà a la parròquia d’estudiants pot actuar amb més llibertat perquè també forma part d’un ordre religiós que el recolza. La majoria dels cures que celebren les misses de Dignity estan jubilats així que no els poden fer fora. Altres membres de l’associació, que celebren cerimònies de benedicció, no cobren del bisbe i poden actuar amb més llibertat. No som herois, tot i que alguns de nosaltres som més atrevits que d’altres i normalment envegem els nostres companys Protestants que no han d’anar amb compte (encara que es troben amb problemes similars al nivell de la comunitat). Però estic segur de que la majoria de nosaltres intentem ser creatius per trobar una via.

Havent dit això, ara parlaré de diferents tipus de cerimònies de benedicció i de com preparar-les, i per la vostra inspiració les il·lustraré amb exemples.

Podem distingir tres grans tipus de cerimònies Cristianes de benedicció:

· El primer és una celebració pública en el context de la litúrgia regular del cap de setmana. Aquesta elecció implica que el cura s’ha preparat amb temps. Una cerimònia així és menys privada, perquè no només hi són la família i els amics si no que tota la comunitat hi és present per ser testimonis i garantir les promeses fetes per la parella.

· En la majoria dels casos és més obvi celebrar un servei especial durant la setmana, com la majoria dels casaments heterosexuals. En una “litúrgia de la amistat” on només hi siguin la família i els amics hi ha més espai per la atenció personal de la parella.

· Una tercera possibilitat seria una benedicció en un cercle petit. Això podria tenir lloc juntament amb la benedicció de la casa de la parella per exemple, així es pot emfatitzar el fet de viure junts. Una cerimònia en un cercle petit pot celebrar-se en forma d’àpat d’amistat, com feien els primers creients, un “àgape”.

Sigui quina sigui la forma que s’esculli, la benedicció s’hauria de preparar. Una benedicció és un regal, no es pot exigir. Si una parella troba una església o un ministre que estigui disposat a donar la benedicció, aquest ministre hauria de convidar la parella a preparar-se per donar aquest pas en les seves vides.

De tots els exemples que he vist, puc dir que en el context holandès gairebé tots els ministres ofereixen algun tipus de preparació. Això es pot fer en forma de converses amb la parella o convidant-los a participar en un grup amb altres parelles que també preparen la benedicció de la seva relació.

Els temes a discutir poden ésser:
- Ha estat una benedicció la vostra relació per tots dos fins ara?
- No hi ha relacions perfectes: en quins aspectes us agradaria créixer i desenvolupar-vos?
- Què en sabeu realment l’un de l’altre?
- Què vol dir la responsabilitat per tu? I l’honestedat, i la fiabilitat?
- Com vols que la teva relació sigui fructífera pels altres?
- Com relaciones la teva fe amb la teva amistat?

Discutir aquests temes pot ajudar a aprofundir en el significat de la cerimònia de benedicció que els dos desitgen.


3b) Elements d’una cerimònia de benedicció en una església

Quins poden ésser els elements d’una cerimònia de benedicció en una església, ja sigui durant la litúrgia regular del cap de setmana o en un “servei d’amistat” especial? Els exemples ens ensenyen que:

- sempre hi ha una introducció explicant el significat del que tindrà lloc;
- hi ha una lectura de la Bíblia, seguida d’un sermó;
- hi ha una pregària d’agraïment i de súplica;
- la parella expressa el que la relació significa per a ells normalment en forma de promesa;
- els que hi són presents fan una afirmació explicita;
- i finalment hi ha la benedicció proclamada amb una pregària de benedicció.

Us donaré un exemple de cadascun d’aquests elements. Al dossier hi trobareu altres exemples, però seria massa pesat llegir-los tots ara.

INTRODUCCIÓ
A la introducció d’una cerimònia de benedicció, que es va celebrar en una litúrgia de Diumenge al matí, el sacerdot va explicar el significat del que estava a punt de tenir lloc utilitzant el terme bíblic de “pacte”. Noteu el valor sacramental implícit que es reconeix en molts tipus de pactes humans:

“Un pacte és una forma antiga de fer una promesa, una declaració pública de compromís que uneix la gent en una relació duradora. La Bíblia parla sobre els pactes entre Déu i els ésser humans.

El pacte de Déu amb Israel va ser la base per l’alliberament del poble de l’esclavitud i l’exili.

El pacte de Déu amb els seguidors de Jesús ens porta a una nova comunitat on ja no hi ha home ni dona, jueu ni grec, esclau ni lliure si no un poble unit en Crist (extret de Gàlates 3:27-28)

Tots els nostres pactes amb a família i els amics són els senyals de la fidelitat i l’amor de Déu. Són expressions vives de les promeses que Déu ens fa i fonts d’esperança per als altres.

Avui ens reunim per ser testimonis i beneir el compromís públic de N i N en un pacte d’aquest tipus.”

Extret d’una cerimònia de benedicció a l’Antiga Església Catòlica Holandesa, citant: “La Celebració d’un Pacte”, Església Episcopal Canadenca (“The Celebration of a Covenant”, Canadian Episcopal Church)

Aquest text va molt bé en el marc d’una litúrgia de cap de setmana, perquè hi inclou a tota la comunitat.

En un servei d’amistat especial és més fàcil centrar-se en un pacte més específic entre la parella, com es mostra en el següent exemple:

“N i N, heu estat junts durant força temps. Heu decidit que desitgeu compartir les vostres vides. Desitgeu ser aliment l’un per a l’altre, ser un sostre sobre el cap de l’altre, ser un món que és càlid i habitable.

Aquí, davant Déu i aquesta Església, i envoltats pels vostres éssers estimats,
desitgeu proclamar que us heu escollit l’un a l’altre de per vida.
Esteu entrant en una nova etapa de la vida, una comunitat de somriures i llàgrimes, un nou futur. I us atreviu a entrar en aquest futur perquè us sentiu com a casa l’un amb l’altre.
Us dieu els vostres noms d’una manera que ningú més no ho fa.
Us porteu l’un a l’altre a la llum.
Compartiu en un misteri de poder interminable: us estimeu l’un a l’altre.
Així és com Déu ha volgut que sigueu! Us va crear a la seva imatge.
Vivint l’un per l’altre, estimant i celebrant, fidels i misericordiosos, inventius i juganers,
responeu les Seves expectatives, per això sou un senyal de Déu.
La major part d’aquest futur encara està amagada.
No sabeu la felicitat que us espera,
ni tampoc el dolor i les preocupacions de les quals ningú no pot escapar-se’n.
Però en tot el que pugui succeir, la vostra vida en comú esdevindrà cada cop més humana quan tots dos intenteu seguir l’exemple del lliurament amb el que Jesús va estimar el seu proïsme; quan desitgeu viure per la felicitat de l’altre dia i nit, amb tot el cor, amb tot l’enteniment, amb tota la força i amb tota la fe (extret de la gran comissió, en la que aquestes paraules es fan servir per parlar del nostre amor per Déu! Marc 12:33).

Aquesta és una vocació molt alta, una responsabilitat pesada, però és també una font de vida. No temeu perquè Déu és a prop.
Ha creat les persones de tal manera que desitgen lliurar-se els uns als altres.

Al principi (Gènesi 1 i 2) Déu va crear els homes perquè es fessin feliços els uns als altre. S’ha casat amb nosaltres de tot cor i ànima, el Seu poble i s’ha compromès amb cadascun de nosaltres.

Déu és capaç de completar el que esteu començant avui.
Us dóna el poder de créixer l’un cap a l’altre en el vostre amor, una vida sencera, i a madurar en persones fortes i benignes desitjant viure junts per la felicitat dels altres...”

Extret d’una cerimònia de benedicció en una Església Protestant

Aquestes són paraules molt grans, però jo diria que són un repte, una vocació. Prometen que – quan els temps siguin difícils – es pot trobar una força a la que aferrar-se, perquè Déu mateix promet estar present en aquest amor. Així doncs beneïts per Déu podem ésser una benedicció per a la nostra parella i podem ser una benedicció per als qui ens envolten!


LECTURES

Quines lectures bíbliques són apropiades per una cerimònia de benedicció? Hi ha milers de possibilitats, és clar, però la majoria de parelles homosexuals fan eleccions tradicionals, com el passatge de l’amor que es troba a la primera carta de Pau als Corintis (capítol 13). Per què ho fem? És per què el ritual tradicional del matrimoni és un model tan fort i atractiu? Sí, segurament és part de la resposta.

Una altra part, però, és que les parelles heterosexuals i homosexuals tenen molt en comú i queda reflectit en la forma en què volem celebrar-ho. Però potser no som prou atrevits! Per exemple seria més emocionant reflectir la amistat entre David i Jonatan (1 Samuel 20: 12-23, 35-42), o en el pacte entre Rut i Noemí (Rut 1:7-8).

O en un text que parli del poder de la unitat a Cohèlet 4:9-12:

“Més val ser dos que no pas un, perquè així el treball rendeix més. I, si l’un cau, l’altre l’aixeca. Però ai del que cau estant sol, sense que un altre el pugui aixecar! Igualment, si dos dormen junts, s’escalfen; però un de sol, com es pot escalfar? I, si un de sol pot ser vençut, dos ja planten cara. Perquè: ‘Una corda de tres caps no es trenca fàcilment.’”


També vaig veure una parella que va escollir la història sobre el somni de Jacob (Gènesi 28:10-16): Jacob que escapa a l’exili i somia els àngels de Déu i la promesa de la benedicció de Déu. Aquest text reflectia part de la història de la parella: el seu sentiment d’alienació i la seva lluita per a ésser reconeguts, que finalment van rebre.

El sermó és on es pot reflexionar sobre els aspectes personals a la llum de la Santa Bíblia.

Altres exemples de lectures bíbliques són:
- Càntic dels Càntics 4:1-7 o 5:10-16b (amor apassionat);
- Saviesa de Jesús, Siràcida 6:5-17 o 22:19-25 (amistat)
- Mateu 12:46-50 (família reial)
- Lluc 10:25-37 (el bon samarità)
- Juan 4:7 (Jesús i la dona de Samaria)
- 1ª Joan 3:16-24 (units en Déu)

Una pregària d’agraïment es pot expressar de la següent manera:

“Et donem gràcies, Déu i Senyor, Creador de totes les coses,
que has donat aquestes dues persones l’una a l’altra,
que s’han trobat,
i han escollit viure una vida.
Et donem gràcies, Senyor, per tots aquells que els han guiat i els han criat,
per l’afecte amb el que han estat envoltats,
per tota l’amistat que els envolta,
per la fe que ha estat plantada en ells,
per la confiança amb la que volen començar aquest camí.

Et preguem:
que els mantinguis junts,
de la mateixa manera en que tu t’has compromès amb nosaltres,
i en la manera en que la teva comunitat no pot ser separada de Tu,
en el nom de Jesucrist. Amén”

Llibre Litúrgic de l’Església Protestant (Liturgy Book of the Protestant Church), Part II, 2004. p.850

És clar que es poden fer servir textos prefabricats, però sempre és millor que la parella formuli la seva pròpia pregària en la que expressen el seu agraïment: el que experimenten com una benedicció en les seves vides. Això pot ser un bon repte, perquè vol dir que has de traduir els teus sentiments en paraules. Preparar la cerimònia amb un ministre ( o algú més) que fa les preguntes adequades i que té experiència en guiar aquesta “traducció”, pot ser de gran ajuda. El resultat serà un text que realment surti del cor.


PROMESA
Havent donat les gràcies per totes les benediccions fins ara, la parella es farà una promesa mútua expressant el que la seva relació significa per a ells. Això es pot fer en forma de una o més preguntes, elaborat d’una manera més formal o més personal i pronunciat pel ministre. Per exemple:

“N i N, creieu que Déu us ha cridat a compartir un pacte de per vida d’amor i fidelitat?

Parella: Sí ho creiem.

Viureu junts en amor?

Parella: Sí, amb l’ajuda de Déu.

Us sereu fidels l’un a l’altre?

Parella: Sí, amb l’ajuda de Déu.

Us recolzareu l’un a l’altre en amor a fi que tots dos pugueu créixer en la maduresa de la fe en Jesucrist?

Parella: Sí, amb l’ajuda de Déu.

Fareu tot el que estigui en el vostre poder per fer que la vostra vida conjunta sigui un testimoni de l’amor de Déu al món?

Parella: Sí, amb l’ajuda de Déu.”

El ministre convida la parella a posar-se en peu davant tota la comunitat i posar-se cara a cara. Agafant-se de les mans, es diuen l’un a l’altre:

“N, em dono a tu. T’estimo, confio en tu i em delecto en tu. Compartiré les teves càrregues i les teves alegries. Aniré amb tu allà on Déu ens cridi. Aquesta és la meva promesa solemne.”

Extret d’una cerimònia de benedicció a l’Antiga Església Catòlica Holandesa, citant: Extret de: “La Celebració d’ un Pacte”, Església Episcopal Canadenca (“The Celebration of a Covenant”, Canadian Episcopal Church)

“N, en N has trobat una persona plena d’amor que et dóna el valor per viure.
Amb ella i en ella pots estar confiat i pots abraçar la vida i celebrar-la.
Per tal d’afirmar aquest amor et pregunto:

N, continuaràs dedicant-te a compartir tot el que et commou?

Li seràs fidel i la recolzaràs en tot el que se li acosti en la vida i l’estimaràs en els temps feliços i difícils?

Seguiràs obrint-te pel seu amor i la seva devoció per tal d’arribar juntes als altres?

Resposta:.......”

Extret d’una cerimònia de benedicció en una església ecumènica d’Amsterdam

Però la promesa també pot ser expressada d’una manera més directa per la mateixa parella, en les seves pròpies paraules, d’una manera més o menys formal:

“N, t’estimo i desitjo romandre fidel a tu en els temps feliços i en els difícils,
en la salut i en la malaltia, amb molt o amb poc.
Et vull apreciar tal i com ets, tots els dies de la nostra vida.
Conjuntament amb tu, vull construir una llar per tots aquells a qui estimem
i treballar per un món millor, en el que hi hagi lloc per tothom.
Si ens atorguen fills, vull tenir-ne cura juntament amb tu.”

Extret de “Preparats per Beneir”, p.28

“Quin és el valor del matrimoni, si promets fidelitat a una sola persona?
Per això espero que la meva fidelitat a N sigui un senyal per tota la gent que entri a la meva vida.
Quin és el valor de l’amor, si només el vols compartir amb una sola persona?
Per això espero que el meu amor per N pugui ser una expressió del meu amor per molts.
Fins que la mort ens separi, vull ser fidel, estimar i acompanyar N, però alhora tots els meus germans i germanes.....”

Extret de “Waar liefde woont”, p.75

Podem veure que en el primer text la importància recau sobre la benedicció que la parella espera ésser l’un per l’altre, mentre que en el segon text aquesta benedicció és vista com una metàfora i una font de benedicció per als altres. No estem cridats a quedar-nos la benedicció per nosaltres mateixos, si no a ésser una benedicció en moltes maneres!

Després de dir això la majoria de parelles s’intercanvien els anells o altres símbols de permanència i fidelitat. L’intercanvi de símbols enllaça la promesa verbal al cos i la fa més tangible d’alguna manera: un recordatori permanent d’aquest lligam.

La comunitat reunida és testimoni de tota la cerimònia i ho poden representar d’una manera explícita quan el ministre els pregunta:

“Vosaltres, amics i familiars de N i N, sou testimonis d’aquest pacte.

Recolzareu N i N en les promeses que han fet?

Comunitat: Ho farem.

Celebrareu la gràcia de Déu evident en les seves vides?

Comunitat: Ho farem.

Els recolzareu, animareu, guiareu i pregareu per ells en temps d’adversitat?

Comunitat: Ho farem.

Els doneu la vostra benedicció?

Comunitat: Ho fem.

Extret de: “La Celebració d’un Pacte”, Església Episcopal Canadenca (“The Celebration of a Covenant”, Canadian Episcopal Church)

Benedicció

I finalment tenim la benedicció en si mateixa. Pot començar amb una pregària:

“Déu misericordiós, beneeix N i N.
Beneeix les seves mans,
que no amaguin res l’un de l’altre,
però que comparteixin tot el que la vida els ofereix:
sol i ombra,
llum i foscor,
monòton i vague.
Beneeix els seus ulls,
que es mirin als ulls
i entenguin en silenci
el què hi ha en l’altre;
que siguin tot ulls
per aquells que els envolten.
Beneeix les seves boques,
que parlin bones paraules
i s’afirmin en la veritat.
Beneeix les seves oïdes,
per escoltar les preguntes de l’altre
i entendre el que hi ha darrera.
Atorga’ls molts anys de felicitat junts,
amb tots els qui els seran encomanats,
amb tots els qui es trobaran.”

Extret d’una cerimònia de benedicció d’una parròquia d’estudiants

“Déu, beneeix aquestes persones.
Fes-los fructífers.
Que les seves vides siguin com un arbre
que dona bon fruit
i ofereix ombra quan és necessari.
Que la seva casa sigui una bona llar,
un refugi en les nits fredes
i els dies calents.
Que les seves vides siguin un llit
sobre el qual l’aigua refrescant corre,
en el que la fatiga és alleujada
i es celebra el ben estar.
Que el seu treball doni fruit,
que el seu silenci parli,
que les seves paraules reparteixin bondat
i que la teva gràcia sigui el seu descans.”

Extret de “Preparats per Beneir”, p.29

Llavors el ministre pot demanar la parella que es posi en peu o de genolls davant d’ell (o ella), i – mentre els imposa les mans – dir per exemple:

“Que la fidelitat del nostre bon Senyor confirmi la vostra amistat.
Que l’amor de Jesús, el nostre company de l’ànima,
us acompanyi en el recorregut de la vostra vida.
Que el foc de l’Esperit incrementi la vostra passió.”

Extret de “Preparats per Beneir”, p.29

La benedicció pot ésser confirmada per la congregació amb el cant d’una cançó, per exemple una cançó sobre el amor com el compliment del significat de la vida.

3c) Àpat d’amistat
La celebració de la benedicció d’una amistat també pot tenir lloc en el context d’un àpat, especialment si es fa en un grup petit. Ens podem inspirar en el model de “l’àgape”, l’àpat d’amistat que practicaven els primers creients.

En la cultura d’aquella època, fer un àpat a casa amb la família i els amics era molt corrent. Es pot veure clarament amb els Romans, els grecs o els jueus. No és una ocasió profana; cada àpat és de caràcter religiós (extret de l’àpat del Sàbat que té lloc en el cercle familiar).

Els evangelis contenen diverses històries sobre àpats, que no exclouen ningú. El darrer àpat de Jesús no pot ser vist fora d’aquesta tradició: va ésser un vertader àpat comunitari al qual Jesús va convidar els seus amics. Durant els segles, la celebració de l’Eucaristia va esdevenir un àpat ritual., però des dels anys seixanta, la celebració del àgape ha tornat a practicar-se en grups petits, ja sigui juntament amb l’Eucaristia o no.

La celebració de l’àgape pot ésser un bon model per a la benedicció d’una relació. La humanitat s’adona de la seva existència menjant i bevent, que són necessitats bàsiques per seguir amb vida. Per a les persones que hi participen l’àpat és una oportunitat de conèixer gent i formar una comunitat. Menjar junts és, en la nostra cultura, la manera d’expressar una amistat mútua i d’enfortir els lligams d’amor. És una manera de estar junts caracteritzada per la confiança i la fidelitat.

Podem parlar d’un àgape si els participants experimenten la presència de Déu en l’àpat. El menjar ens recorda el regal del Creador i l’amor cristià. La tradició ens ofereix pregàries amb les que podem beneir els aliments.

La celebració de l’àgape pot tenir lloc a l’església, depenent de les possibilitats del local, però el millor lloc per celebrar-lo és a casa i es pot combinar amb la benedicció de la llar si es desitja.

El més atractiu d’un àpat d’amistat és que s’hi poden complir tots els desigs personals i dóna lloc a la creativitat. En principi cada cristià pot ésser ministre en aquest tipus de celebracions. Els elements poden ser semblants als del servei eclesiàstic, però connectats de forma més lliure. És important, però, fer distinció entre la part més formal de l’àpat d’amistat i la continuació més informal. Per exemple les espelmes de la taula poden ser enceses d’una forma cerimonial. Després d’una cançó, una pregària i una lectura curta de la Bíblia, pot haver-hi una tertúlia sobre la lectura en la que participin tots els convidats. Després de la benedicció de l’amistat es poden beneir els aliments i la beguda acabant la cerimònia amb una cançó.

La litúrgia de la celebració de l’àgape que vaig veure, va ser d’un dels membres de la nostra associació que va celebrar la seva amistat amb la seva parella. Va tenir lloc al seu jardí, on havien plantat l’arbre de la amistat. Van llegir la pregària en que la amistat és comparada amb un arbre, és clar, però també van compartir aquest divertit però apassionat poema:

“El meu amor, t’estimaré
fins que l’Ebre corri per Londres
i tots els peixos siguin Catòlics
i el Papa vengui un condó.
Fins que el profund i blau Mediterrani
estigui estès en un corda assecant-se
i el Gran Ós desitgi rebre
el Petit Ós en els seus braços altre cop.
Hores, dies, mesos i anys
passaran com les ombres.
Però no per a mi, a qui l’amor s’ha aparegut
com un nou déu.”

Finalment, per què volem aquesta mena de cerimònia de benedicció?

Serà per què volem expressar una convicció interior de que és bo que estiguem junts i que volem donar les gràcies per aquest fet i demanar forces pel futur comú, per créixer en amor i ser fructífers?

O és que encara desitgem un reconeixement per part de l’església?

És que volem expressar que som iguals a les parelles heterosexuals casades?

O ens prenem això com un començament i d’aquí busquem una expressió litúrgica que vagi bé per la nostra relació específica?

La resposta a totes aquestes preguntes influenciarà profundament quin tipus de cerimònia de benedicció volem tenir. Si en desitgem una, és clar!

Crec que és una benedicció que en puguem parlar lliurement i que puguem buscar maneres de fer justícia en les nostres vides i les nostres relacions.


BIBLIOGRAFIA
“Called to Blessing”
Werkverband van katholieke homo-pastores, “Tot zegen geroepen. Pastorale brief over geloof en (homo)seksualiteit”, 1989, Amersfoort/Leuven, De Horstink;
translated into English as: “Called to Blessing”;
translated into Spanish as: “Llamados a Bendición. Carta pastoral sobre fe y (homo)sexualidad de la Asociación de Trabajo de Pastores/Sacerdotes Homosexuales Católicos en los Países Bajos”, 1997

“Prepared to Give Blessing”
Werkverband van katholieke homo-pastores, “Tot zegen bereid. Pastorale brief over het vieren van vriendschap”, 2001, Baarn, Gooi&Sticht;
translated into English as: Working Group of Catholic Gay Pastors, the Netherlands, “Prepared to Give Blessing. Pastoral Letter Concerning the Celebration of Friendship”, 2003

“The Celebration of a Covenant”
Michael Ingham, Bishop of New Westminster, Anglican Church of Canada, “The Celebration of a Covenant”, 2003

“Liturgy Book of the Protestant Church”

“Dienstboek voor de Protestantse Kerk in Nederland. Een proeve. Deel II. Leven – Zegen – Gemeenschap”, 2004, Zoetermeer, Uitgeverij Boekencentrum

“Waar liefde woont”
Werkgroep ‘Levensverbintenissen’ Amsterdam, “Waar liefde woont… een gespreksboekje over het zegenen van relaties in de kerkelijke gemeente”, Den Haag, 1990, Uitgeverij Boekencentrum

(Working group ‘covenants for life’ Amsterdam, “Where love has its home… a booklet for discussions about the blessing of relationships within church community”)


pujar
Associació Cristiana de Gais i Lesbianes - C. Verdaguer i Callís, 10, 08003 - Barcelona - info@acgil.org
Disseny i programació: Clickart