ACGIL - Associació Cristiana de Gais i Lesbianes

L’ACGIL és un espai de trobada i de llibertat per a tots els cristians gais i les cristianes lesbianes que volen compartir les seves vivències, viure naturalment la seva fe i la seva homosexualitat, i així realitzar un creixement personal.
Subscriu-te a les notícies
Home > Notícies > Detall notícia

Detall notícia

« tornar a notícies

EL CAMÍ CAP A LA IGUALTAT: ELS EUROGAMES I MÉS ENLLÀ

a la cerimonia

03/09/2008 -

"Perquè un primer assoliment de la igualtat legal sigui efectiu al nostre país continua sent indispensable recórrer al poder de l'estat per combatre la desigualtat i la discriminació".



Per la Dra. Na Rosa Borge Bravo

Article aparegut a: El Singulardigital.cat 29/08/08


Podria semblar que després de l'equiparació dels drets de matrimoni i familiars entre persones homosexuals i heterosexuals, ja no queden obstacles legals o fins i tot socials en contra de l'homosexualitat. En alguns cercles polítics i jurídics, però també en diversos àmbits socials es considera que s'ha assolit per fi la igualtat legal i ja no queda res important per fer. Fins i tot últimament des d'algunes tribunes periodístiques es critiquen decisions com el suport de la Generalitat i de l'Ajuntament als Eurogames Barcelona 2008. Sembla que més enllà del marc legal i penal les intervencions públiques de promoció són vistes com a contraproduents i segregacionistes.



Tanmateix, tots aquests posicionaments no tenen present que històricament la igualtat legal per a les persones i col•lectius discriminats no sol anar acompanyada d'una igualtat de tracte efectiva i real, encara que la igualtat legal acostumi a ser el primer pas per a la seva consecució. És a dir, com en el cas de les dones o els afroamericans, la igualtat legal per als gais i lesbianes resulta ser només el primer pas cap a la igualtat real.



Per a que aquest primer assoliment de la igualtat legal sigui efectiu al nostre país continua sent indispensable recórrer al poder de l'estat per combatre la desigualtat i la discriminació; és a dir, continuar promulgant i implementat polítiques que afavoreixin la igualtat real. Un estat democràtic no pot mirar cap a l’altre costat i no fer res davant del risc d'exclusió social, d'estigmatizació, invisibilitat i assetjament al que es troben sotmesos moltes lesbianes, gais i transsexuals. L'exclusió social, la victimització i la discriminació no s'han superat amb les lleis d'equiparació de drets, sinó que són necessàries mesures, normes, incentius, plans, és a dir, polítiques, liderades pels governs, que actuïn com a catalitzadors d'un canvi social cap a la igualtat efectiva.



Polítiques que no han de ser únicament sancionadores sinó que han de recollir un ampli ventall d'incentius, d'accions de promoció i suport, i de col•laboració amb el món associatiu i el sector privat. Així, continuen sent necessàries lleis antidiscriminatòries que contemplin un règim d'infraccions i de sancions, però també plans o programes d'igualtat, la creació d'oficines, observatoris o defensors dels drets de les persones LGTB i la implementació de mesures concretes de suport.



És per això que ha estat tan positiva l'edició dels Eurogames 2008 a Barcelona. Ha estat un exemple reeixit de col•laboració entre el món associatiu i els governs amb l'objectiu de reforçar les xarxes socials i fomentar els valors de diversitat i solidaritat que condueixen a la integració de col•lectius i persones discriminades. Qualsevol que acudís a la cerimònia d'inauguració, a les celebracions esportives o al programa cultural ha pogut comprovar la barreja d'edats entre els esportistes i entre els voluntaris, les diverses nacionalitats de tot el món i la participació també de persones heterosexuals. Les xifres han estat importants: 5000 esportistes, 2000 voluntaris i 30000 visitants. Però més enllà dels números o dels possibles beneficis econòmics per a Barcelona crec que és important destacar que amb aquest esdeveniment s'han promocionat la cooperació i la convivència entre joves i grans, entre dones i homes, entre lesbianes i gais, entre clubs esportius catalans i de la resta d'Europa.



D'altra banda, des del govern central també hi ha la intenció de dur a terme actuacions encaminades a actuar en contra de la discriminació. Per exemple, el Govern central ha creat un Ministeri per la Igualtat, enfocat principalment a la promoció de la igualtat entre homes i dones, però que també s'encarregarà de la discriminació per orientació sexual. En el discurs d'investidura Zapatero va anunciar el seu propòsit d'elaborar una llei integral d'igualtat de tracte, que elimini la discriminació en tots els àmbits i per qualsevol motiu en la nostra societat, incloent la discriminació per l'orientació sexual.



A part del govern central, és interessant destacar les accions del govern tripartit català que va crear l'any 2005 el Programa Interdepartamental per al Col•lectiu LGBT, el Consell Nacional de Lesbianes, Gais i Homes i Dones Bisexuals i Transsexuals en el 2007 i aquest mateix any va ingressar en l'ILGA, convertint-se en el primer govern en fer-ho. Actualment es troba en preparació una llei contra l'homofòbia i en contra de la discriminació. A Euskadi destaca el servei Berdindu d'atenció a lesbianes, gais i transsexuals creat en el 2002, la tasca decidida de l'Ararteko recolzant estudis sobre les persones homosexuals i la primera proposició no de llei relativa a la visibilitat lèsbica, presentada pel grup socialista l'any 2008.



Com hem dit, els problemes a què s'enfronten les persones LGTB requereixen una intervenció decidida dels poders públics, però la seva efectivitat depèn de la col•laboració de la societat i de la conscienciació de molts sectors amb forta incidència en la vida quotidiana: docents, metges i personal sanitari, periodistes, psicòlegs, policia, etc. Per exemple, el bullying homofòbic o contra els adolescents o nens i nenes “amb ploma" pot ser combatut amb plans de prevenció antibullying i tallers educatius en la valoració de la diversitat que és poden endegar des de la mateixa escola. Cal que el govern o l'ajuntament fomentin i subvencionin aquests plans i tallers. Però també cal una normativa clara que estableixi responsabilitats en cas de què els directors o els docents del centre és neguin a atendre, protegir als afectats o intentar solucionar el problema. Aquesta normativa ha de quedar establerta en lleis educatives o si no en una llei transversal contra l'homofòbia. La solució no és fàcil i moltes vegades el propi docent no te el suport ni del centre ni dels pares per a tallar de socarrell la problemàtica. En aquest sentit el govern i els ajuntaments haurien de fer costat a l'escola i dotar-la de més recursos. Els plans antibullying ja s'estan desplegant amb èxit a escoles de la Gran Bretanya. Els governs saben que el problema és greu: en aquest país i als EE.UU. s'han fet estudis que mostren que l'índex de suïcidis i d'intencions suïcides entre els joves LGTB dobla els índexs dels joves heterosexuals. Malgrat això, aquest estudis també indiquen que hi ha uns factors protectors que redueixen considerablement el risc de suïcidi: la comprensió de la família, la cura dels mestres i professors, la sensació de seguretat dins de l'escola, i el grau en el que altres adults de la comunitat és preocupen pel jove.



Cal tenir present que la discriminació i la por continua essent un fet que condiciona la vida quotidiana de molts gais i lesbianes. Fora de les nostres fronteres és especialment punyent el que succeeix a països com, per exemple, Sud-àfrica on els assassinats i violacions contra les lesbianes són sistemàtics. L'últim assassinat per aquesta causa del que es te constància és el d'una futbolista, Eudy Simelane, famosa jugadora de la selecció nacional. En la cerimònia d'inauguració dels Eurogames Barcelona 2008 van haver-hi dues dones especialment aplaudides, amb el públic dret: l'única representant de Romania i l'única de Zimbabwe. Quan és critiquen esdeveniments com els Eurogames caldria posar-se al lloc de tantes persones arreu que pateixen vexacions i que no poden expressar-se lliurement. Al menys aquí, gràcies al concurs de la política i la societat, ho poden fer.



Rosa Borge és rofessora de Ciències Polítiques de la Universitat Oberta de Catalunya i Doctora en Ciències Polítiques i Sociologia per la Universitat de Deusto. (rborge@uoc.edu)

 

Descarregar arxiu:
Vincles relacionats

pujar
Associació Cristiana de Gais i Lesbianes - C. Verdaguer i Callís, 10, 08003 - Barcelona - info@acgil.org
Disseny i programació: Clickart