Nosaltres, dones creients, voldríem que l’Església seguís l’exemple de Jesús en el reconeixement de la dona en tots els àmbits de la seva vida. Avui, en el segle XXI volem dir i fer el que Ell ens va ensenyar.
Les primeres paraules que varen escoltar les dones després de ressuscitar Jesús foren : “Aneu a dir.... (Mc. 16,7)
També nosaltres amb aquesta força d’enviades a proclamar la seva Paraula,
M A N I F E S T E M
I - Que fa vint-i-quatre anys que el nostre COL·LECTIU treballa per la paritat inspirades en l’Evangeli que ens reconeix a totes i tots, filles i fills de Déu. Repassar la història ens porta a un balanç que posa de relleu algunes realitats cruels per part de la jerarquia eclesiàstica envers les dones.
II - Que demanem que el celibat sigui voluntari, entre altres raons més profundes, per no haver de passar la vergonya de les acusacions de la pederàstia.
III - Que les dones, avui, estem en l’Església: transmetent la fe per mitjà de la catequesi; majoritàriament, com a dones, tenim cura de les persones més febles i desvalgudes, des de l’acolliment que fem a través de Càritas i altres institucions; treballem, també entre diversos camps, el de la salut que va ser prioritari per Jesús...
IV – Que continuarem caminant, seguint al Crist, estimant totes les germanes i els germans de la humanitat, però si l’actitud d’una bona part de la jerarquia de l’Església Catòlica que no reconeix amb fets que Déu va crear l’ésser humà dona-home amb igualtat de drets (Gal. 3,28) potser un dia, no massa llunyà, deixarem de prestar TOTS ELS SERVEIS a aquesta la nostra Església.
V - Entenent que totes aquestes tasques formen part del Ministeri de l’Església, per què no som reconegudes com a tal?
Per tot això les dones catòliques,
Ø volem ser fidels a l’enviament de Jesús, celebrant amb joia la nostra Fe, el nostre actuar i les nostres paraules de resposta a la Ruah,
Ø tenim el deure de no permetre que aquesta situació continuï i des d’aquí encoratgem a totes les dones catòliques a prendre consciència del que representa aquesta marginació.
Per a les dones no hi ha “set” sagraments, sinó “sis”.
8 de març de 2010