Som nosaltres! Se n’ha parlat molt de nosaltres. Ara ens toca parlar a nosaltres.
Nosaltres, treballadors i treballadores, voluntaris i voluntàries, possibles futurs o antics empleats de l’Església Catòlica. Treballem i participem en l’educació escolar i universitària, en la catequesi, en la formació permanent, en les cures, els serveis socials i caritatius, en l’acció pastoral, en l’administració i l’organització, com a músics o en la direcció d’una parròquia.
I ens identifiquem entre d’altres com a homosexuals, bisexuals, trans, intersexuals, queer i /o no binaris.
Som un grup divers, al qual pertanyen persones valentes que, en un context eclesial i de forma individual, ja han sortit de l’armari. Però també hi ha entre nosaltres persones que estan en el procés de prendre aquesta decisió – i també totes aquelles persones que per diverses raons encara no la poden o la volen prendre. Allò que ens uneix és que portem molt de temps formant part de l’Església Catòlica i que seguim vivint-hi, desenvolupant-la i formant-la fins avui.
La majoria de nosaltres hem patit moltes experiències de discriminació i exclusió, també a dins i per part de l’església institucional. Així, per exemple, el magisteri proclama que la nostra condició “és un obstacle greu per a una correcta relació”[1] amb altres persones, que a causa de la nostra “inclinació objectivament desordenada”[2] no podem realitzar-nos com a éssers humans, i que una relació entre persones del mateix sexe “no pot ser reconeguda com objectivament ordenada als designis revelats per Déu”[3].
A la llum dels coneixements actuals de la teologia i de les ciències naturals, el magisteri no pot seguir repetint ni recolzant aquestes afirmacions, perquè quan es difama l’amor, l’orientació , la identitat de gènere i la sexualitat queer, també es devalua a la persona.
Aquesta discriminació és una traïció a l’Evangeli i falsifica la nostra vocació com Església de ser “signe i instrument de la unió íntima amb Déu i de la unitat de tot el gènere humà”[4].
És per això que ja no volem callar més. Reclamem una correcció dels posicionaments tòxics i inhumans del magisteri, i que l’Església assumeixi la seva responsabilitat en la lluita pels drets humans de les persones LGBTIQ+ en tot el món. Així mateix reclamem la correcció de la discriminació en les normatives de contractació eclesial que inclogui tots aquells passatges i formulacions despectives i/o excloents en el “Directori del servei eclesial”.
Perquè fins ara, moltes persones en la nostra professió o entorn eclesial no han pogut viure obertament la seva identitat de gènere o orientació sexual. Pateixen el risc de represàlies laborals, que poden arribar fins a l’acomiadament. Algunes de nosaltres hem viscut situacions en les que bisbe, vicaris generals o altres responsables ens han obligat a mantenir en secret la nostra orientació sexual o identitat de gènere. I només amb aquesta condició se’ns ha permès romandre en el servei a l’Església. S’ha creat així un sistema d’ocultació, doble moral i hipocresia, un sistema tòxic, nociu i vergonyant, que fins i tot perjudica la nostra relació amb Déu i la nostra espiritualitat.
Tothom en l’Església, especialment els bisbes com a responsables, tenim el deure de crear una cultura de la diversitat, per tal que les persones LGBTIQ+ puguem viure el nostre servei i la nostra vocació en l’Església obertament, sense por i en un entorn acollidor.
Viure obertament la nostra orientació sexual o identitat de gènere mai no pot ser considerat com una traïció a l’Església ni una raó per no contractar o acomiadar algú. I tampoc l’inici d’una relació o matrimoni homosexual: les persones LGBTIQ+ han de tenir accés en igualtat a totes les professions en la pastoral de l’Església.
A més, l’Església ha d’expressar en els seus ritus i celebracions que Déu beneeix les persones LGBTIQ+, tant si viuen soles o en parella, i que el seu amor és fructífer. Això inclou com a mínim la benedicció de les parelles del mateix sexe que ho demanin.
Amb les nostres demandes fem un pas endavant i fem pública la nostra condició de persones LGBTIQ+ en l’Església. Fem això per a nosaltres mateixes i en solidaritat amb altres que (encara) no tenen les forces per fer-ho; en solidaritat amb totes les persones que pateixen sexisme, capacitisme, antisemitisme, racisme i tota forma de discriminació.
Però també ho fem per l’Església, perquè estem convençudes que només la sinceritat és compatible amb la nostra missió com Església: la proclamació de la bona i alliberadora nova de Jesús. I aquells que creuen que la discriminació i l’exclusió de les minories sexuals i de gènere és la missió de l’Església han de qüestionar-se si estan utilitzant a Jesús per a això.
Entendre els plans i les experiències de vida de les persones queer és una via per aprofundir en la fe i descobrir la mà de Déu en el nostre món. Estem convençudes que la diversitat fa a l’Església més rica, més creativa , més amable i més viva. Com a persones compromeses amb l’Església volem contribuir amb les nostres experiències i carismes en peu d’igualtat i compartir-les amb totes les persones cristianes i no cristianes.
Per tal de començar de nou és imprescindible que els líders de l’Església acceptin la responsabilitat per les innombrables experiències negatives de les persones LGBTIQ+ i que assumeixin la història de culpa institucional de l’Església i que acceptin les nostres demandes.
La lluita per la igualtat i contra la discriminació no s’ha de deixar només en mans de les minories marginades. Al contrari, ens concerneix a totes.
Amb aquest manifest abroguem per la convivència i la cooperació en llibertat, basada en el reconeixement de la dignitat de totes les persones dins de la nostra Església. Per això convidem a tothom, especialment als responsables i líders de l’Església, a recolzar aquest manifest.
Aquestes són les nostres demandes a l’Església Catòlica:
- Nosaltres, com a persones LGBTIQ+, volem viure i treballar en l’Església sense haver de sentir por.
- Les persones LGBTIQ+ han de tenir accés lliure de discriminació a tot tipus de treballs i vocacions en l’Església.
- La normativa de contractació laboral eclesiàstica s’ha de reformar. Una vida sincera conforme a la pròpia orientació sexual i/o identitat de gènere, tant si es manifesta en forma de matrimoni civil o no, mai no s’ha d’interpretar com un acte de desobediència contra l’Església i tenir com a conseqüència l’acomiadament.
- Les declaracions i posicions del magisteri difamatòries o obsoletes s’han de revisar a partir dels coneixements actuals de la teologia i les ciències humanes. Això és de gran importància, ja que l’Església ha d’assumir per fi la seva responsabilitat en la lluita pels drets humans de les persones LGBTIQ+ en tot el món.
- L’Església no ha de negar la benedicció de Déu o l’accés als sagraments a les persones o parelles LGBTIQ+.
- Una Església que afirma que es fonamenta en Jesús i el seu missatge ha de combatre tota forma de discriminació i promoure una cultura de la diversitat.
- L’Església ha causat molt patiment en el tracte amb les persones LGBTIQ+. Esperem que els bisbes assumeixin la seva responsabilitat en nom de l’Església i que comencin un procés de reflexió i reconciliació sobre la història de culpa institucional i que treballin pels canvis que demanem.
———————————————————————————
[1] CONGREGACIÓN PARA EL CLERO, El Don de la vocación presbiteral – Ratio Fundamentalis Institutionis Sacerdotalis (2016), N°199.
[2] CONGREGACIÓN PARA LA DOCTRINA DE LA FE, Consideraciones acerca de los proyectos de reconocimiento legal de las uniones entre personas homosexuales (2003), N°4; y: Catecismo de la iglesia católica (1997), N°2357.
[3] CONGREGACIÓN PARA LA DOCTRINA DE LA FE, Responsum ad dubium sobre las bendiciones de las uniones de personas del mismo sexo (2021).
[4] Concili Vaticà II, Constitució dogmàtica sobre l’església – Lumen Gentium, N°1.
